Pere Viladot, llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Educació per la Universitat de Barcelona. Durant tretze anys vaig exercir el càrrec de Cap d’Educació en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona fins a la meva jubilació, després d’una llarga trajectòria com a docent i responsable de diversos serveis educatius a l’Ajuntament de Barcelona. El 2018 vaig ser guardonat amb el premi a la trajectòria professional per l’Associació de Museòlegs de Catalunya. Considero que un dels meus mestres més influents va ser el malaguanyat professor Josep Bonil de la Universitat Autònoma de Barcelona a qui tant dec professionalment i personalment. Crec fermament en l’educació com a motor de transformació de la societat i intento aplicar la meva experiència en el projecte del Museu Transformador, convençut del seu potencial generador de canvi. Vaig col·laborar en la redacció i edició del llibre Som educació. Ensenyar i aprendre als museus i centres de ciència: una proposta de model didàctic i sóc autor de L’educació en el museu de ciències transformador. De la intuïció a la professionalitat, de propera publicació.
Marta Soler, doctora en Didàctica de les Ciències Experimentals (Universitat Autònoma de Barcelona), llicenciada en biologia (Universitat de Barcelona) i màster d’Educació i museus (Universitat de Múrcia) i de Museografia interactiva (Universitat de Barcelona). Estic vinculada al sector de l’educació i els museus des dels meus inicis en el món laboral, havent format part de l’equip educatiu del Zoo de Barcelona, de Cosmocaixa i del Museu de les Aigües. A les empreses Lavola i a L’Escola de l’Aigua vaig ocupar el càrrec de responsable de la línia d’Educació Ambiental, podent desenvolupar des de plans directors per a centres museogràfics fins avaluacions, programes i activitats educatives. El meu interès per l’educació ambiental i com pot tenir lloc en els museus em va portar a defensar una tesi doctoral sobre l’Anàlisi del desenvolupament d’un procés d’innovació sobre l’enfocament didàctic d’un museu de ciència. Actualment sóc responsable de la direcció del Museu de les Aigües.
Javier Hidalgo, biòleg, expert en museografia didàctica i en direcció d’equips de treball. En l’actualitat soc cap d’exposicions de ciència a l’Àrea de cultura i divulgació científica de la Fundació Bancària “la Caixa”. Sóc membre del comitè d’experts d’UNAWE per a l’ensenyament de l’astronomia, pel Ministeri d’Educació i Ciència i el CSIC, imparteixo pràctiques com a professor resident de manera puntual en diferents universitats com la Universidad d´Alcalá de Henares o la Universidad Antonio de Nebrija dins del Màster en Pedagogia de Museus. Soc assessor didàctic i científic de programes de planetari, exposicions, programes de divulgació a TV, llibres de text i activitats mediambientals per a diferents empreses de Madrid i soc membre del Fòrum pro-clima de l’Ajuntament de Madrid. Des de 2004 he participat de manera activa en la formació permanent de professorat en centres de professors, museus i universitats, havent impartit més d’un centenar de ponències. Apassionat de la divulgació científica i del potencial del llenguatge museogràfic com a eines d’equilibri social, asseguro que va ser la visita a un museu a l’edat de deu anys, el que em va despertar una curiositat insaciable sobre la vida en el passat i el funcionament de les coses. La mera possibilitat que el museu transformador es converteixi en un moviment que subratlli i posicioni la rellevància social dels museus fa vàlid tot esforç de tirar-lo endavant.
Erik Stengler, físic per les Universitats de Colònia i Cambridge, vaig realitzar el doctorat en Astrofísica en aquesta última, continuant posteriorment dedicat a la investigació fins al 1996, al Royal Greenwich Observatory i l’Instituto de Física de Cantabria. Des d’aquesta data m’he dedicat de ple a l’ensenyament i la divulgació científics, col·laborant, entre altres, amb l’Instituto de Astrofísica de Canarias i l’Institut Científic del Telescopi Espacial Hubble. De 1999 a 2001 vaig participar en la creació i posada en marxa del Museo de la Ciencia Kutxaespacio de Sant Sebastià, Guipúscoa (avui Eureka!). De 2001 a 2011 vaig treballar al Museo de la Ciencia y el Cosmos de La Laguna, Tenerife, com a responsable de didàctica i activitats, col·laborant amb el Grup de Recerca de Conceptes en l’Ensenyament de les Ciències del Dep. de Didàctiques Específiques de la Universitat de La Laguna i amb la Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia, entre d’altres. Des de gener de 2012 fins 2018 he estat professor de comunicació de la ciència a la Universitat de l’Oest d’Anglaterra, Bristol (UWE Bristol). En l’actualitat sóc professor del Màster de museus de ciència de la Universitat de l’Estat de Nova York a Oneonta (SUNY Oneonta).
Guillermo Fernández, graduat en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació (Universitat Ramon Llull), i postgraduat en Gestió d’Organitzacions no Lucratives (Esade). Durant cinc anys vaig formar part de l’staff del Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa” a Barcelona —actual Cosmocaixa— i em considero un jugador del planter d’aquest museu, identificant en Jorge Wagensberg al meu mestre més influent. Sóc consultor independent per a museus i exposicions i compatibilitzo la meva activitat professional amb inquietuds docents en diverses iniciatives relacionades amb museus, particularment de ciència, com el Máster en Museos de la Universitat de Saragossa. Sóc un convençut que els museus estan cridats a fer una tasca fonamental en l’educació contemporània, emprant per a això el llenguatge museogràfic que els és propi, i sempre en base a objectius i estratègies de resultats mesurables i contrastables. Sóc autor d’El museo de ciencia transformador, i de El lenguaje museográfico, així com cofundador d´una spin-off de elBullifoundation dedicada a museus corporatius: Corporate Museums.
