Què significa el lema del vostre logo? El llenguatge museogràfic al servei de la societat.
Representa el doble propòsit al qual ens orientem a El Museu Transformador:
- D’una banda: la reivindicació de l’llenguatge museogràfic com un llenguatge més de ple dret, un llenguatge que volem contribuir a normalitzar i desenvolupar.
- D’altra banda: la intenció d’ajudar a posar el llenguatge museogràfic a el servei de l’educació, entesa aquesta en el més ampli sentit.
¿Què és el llenguatge museogràfic?
A El Museu Transformador defensem l’existència d’un llenguatge autònom que el museu contemporani empra per a comunicar-se: el llenguatge museogràfic. Aquest llenguatge té unes capacitats comunicatives plenes, autònomes i molt particulars, i pot situar-se al mateix nivell d’altres llenguatges, com ara el llenguatge escrit, el llenguatge musical o el llenguatge cinematogràfic, per esmentar només tres exemples. Rebutgem, per tant, que una exposició sigui només un espai format per un mix de productes d’altres llenguatges ubicats en una sala. Pensem que l’exposició és el producte comunicacional propi del llenguatge museogràfic, i que el museu és l’espai propi del llenguatge museogràfic. Tanmateix, i com també passa amb la resta de llenguatges, cal notar que el llenguatge museogràfic pot verificar-se no només en el seu espai propi (el museu) sinó també en molts altres àmbits i ocasions.
¿Què caracteritza al llenguatge museogràfic?
Com qualsevol altre llenguatge, el llenguatge museogràfic té els seus propis recursos comunicatius endèmics que el fan singular i necessari, els quals es basen en dos aspectes:
- D’una banda l’experiència intel·lectual socialment compartida: el tipus de coneixement que es construeix a un museu procedeix d’un procés compartit in situ i en temps real amb els companys de visita, de vegades amb el suport de la mediació humana.
- D’altra banda, la tangibilitat: el que hi ha al museu és tangible i real, i conviu amb el visitant en temps i espai. Aquesta tangibilitat pot donar-se als dos nivells possibles: la tangibilitat pròpia de l’objecte (més habitual al museu clàssic), i la tangibilitat pròpia del fenomen (més habitual al museu contemporani).
Per descomptat que en una exposició també pot haver-hi productes d’altres llenguatges (fotos, vídeos, text escrit, etc …), encara que sempre haurien d’aparèixer en qualitat d’elements auxiliars i no nuclears.
¿Què pot comunicar-se emprant el llenguatge museogràfic?
Absolutament tot tipus de coneixement pot articular-se narrativament per mitjà del llenguatge museogràfic (com anàlogament succeeix amb altres llenguatges). El llenguatge museogràfic disposa de tot el potencial de qualsevol altre llenguatge, de manera que no es limita només a transmetre informació, sinó a posar en comú i compartir opinions, sensacions, inquietuds, sentiments, visions, somnis, anhels, frustracions, esperances, intuïcions, interessos o passions. Articular qualsevol propòsit a través del llenguatge museogràfic com a mitjà d’expressió, ofereix una aproximació a tot tipus de coneixement que és complementària a la que aporten altres llenguatges, enriquint l’experiència intel·lectual sobre qualsevol àmbit de coneixement.
Dieu que el llenguatge museogràfic pot comunicar qualsevol cosa, però hi ha exposicions que no s’entenen si no te les explica algú…
Una visita guiada (o altres tipus de mediació) poden ser un complement fantàstic per a una exposició. No obstant això, cal tenir en compte que el llenguatge museogràfic ben emprat funciona per sí sol i per les seves pròpies lleres.
El llenguatge museogràfic és poc explícit, de manera que pot no ser idoni quan es tracta de comunicar una gran quantitat de dades acabats o mastegats. Però això no vol dir que no sigui efectiu: tampoc és explícit el poema A un olmo seco i emociona intensament. Tampoc és explícit el Guernika, ni ho és un haikú. I no obstant això tots ells són productes comunicatius molt eficaços, sempre que entenguem la comunicació com un procés en el qual participa el receptor com a co-constructor imprescindible del missatge.
La narrativa del llenguatge museogràfic treballa des de perspectives flexibles, àmplies, compartides mitjançant la conversa, implícites més que explícites; obertes, possibilistes i abstractes més que determinades o precises; i funciona sota l’enfocament de que l’exposició serveix per a inspirar i estimular les persones perquè siguin elles mateixes qui construeixin el seu propi coneixement i conclusions, amb el concurs d’altres estímuls intel·lectuals propis de l’experiència vital personal. Probablement per aquest motiu sovint es diu que d’una bona exposició es surt amb més preguntes que respostes.
