Algunes preguntes suggeridores: llenguatge museogràfic

Què significa el lema del vostre logo? El llenguatge museogràfic al servei de la societat.

Llegir resposta

Representa el doble propòsit al qual ens orientem a El Museu Transformador:

  • D’una banda: la reivindicació de l’llenguatge museogràfic com un llenguatge més de ple dret, un llenguatge que volem contribuir a normalitzar i desenvolupar.
  • D’altra banda: la intenció d’ajudar a posar el llenguatge museogràfic a el servei de l’educació, entesa aquesta en el més ampli sentit.

¿Què és el llenguatge museogràfic?

Llegir resposta

A El Museu Transformador defensem l’existència d’un llenguatge autònom que el museu contemporani empra per a comunicar-se: el llenguatge museogràfic. Aquest llenguatge té unes capacitats comunicatives plenes, autònomes i molt particulars, i pot situar-se al mateix nivell d’altres llenguatges, com ara el llenguatge escrit, el llenguatge musical o el llenguatge cinematogràfic, per esmentar només tres exemples. Rebutgem, per tant, que una exposició sigui només un espai format per un mix de productes d’altres llenguatges ubicats en una sala. Pensem que l’exposició és el producte comunicacional propi del llenguatge museogràfic, i que el museu és l’espai propi del llenguatge museogràfic. Tanmateix, i com també passa amb la resta de llenguatges, cal notar que el llenguatge museogràfic pot verificar-se no només en el seu espai propi (el museu) sinó també en molts altres àmbits i ocasions.

¿Què caracteritza al llenguatge museogràfic?

Llegir resposta

Com qualsevol altre llenguatge, el llenguatge museogràfic té els seus propis recursos comunicatius endèmics que el fan singular i necessari, els quals es basen en dos aspectes:

  • D’una banda l’experiència intel·lectual socialment compartida: el tipus de coneixement que es construeix a un museu procedeix d’un procés compartit in situ i en temps real amb els companys de visita, de vegades amb el suport de la mediació humana.
  • D’altra banda, la tangibilitat: el que hi ha al museu és tangible i real, i conviu amb el visitant en temps i espai. Aquesta tangibilitat pot donar-se als dos nivells possibles: la tangibilitat pròpia de l’objecte (més habitual al museu clàssic), i la tangibilitat pròpia del fenomen (més habitual al museu contemporani).

Per descomptat que en una exposició també pot haver-hi productes d’altres llenguatges (fotos, vídeos, text escrit, etc …), encara que sempre haurien d’aparèixer en qualitat d’elements auxiliars i no nuclears.

¿Què pot comunicar-se emprant el llenguatge museogràfic?

Llegir resposta

Absolutament tot tipus de coneixement pot articular-se narrativament per mitjà del llenguatge museogràfic (com anàlogament succeeix amb altres llenguatges). El llenguatge museogràfic disposa de tot el potencial de qualsevol altre llenguatge, de manera que no es limita només a transmetre informació, sinó a posar en comú i compartir opinions, sensacions, inquietuds, sentiments, visions, somnis, anhels, frustracions, esperances, intuïcions, interessos o passions. Articular qualsevol propòsit a través del llenguatge museogràfic com a mitjà d’expressió, ofereix una aproximació a tot tipus de coneixement que és complementària a la que aporten altres llenguatges, enriquint l’experiència intel·lectual sobre qualsevol àmbit de coneixement.

Dieu que el llenguatge museogràfic pot comunicar qualsevol cosa, però hi ha exposicions que no s’entenen si no te les explica algú…

Llegir resposta

Una visita guiada (o altres tipus de mediació) poden ser un complement fantàstic per a una exposició. No obstant això, cal tenir en compte que el llenguatge museogràfic ben emprat funciona per sí sol i per les seves pròpies lleres.

El llenguatge museogràfic és poc explícit, de manera que pot no ser idoni quan es tracta de comunicar una gran quantitat de dades acabats o mastegats. Però això no vol dir que no sigui efectiu: tampoc és explícit el poema A un olmo seco i emociona intensament. Tampoc és explícit el Guernika, ni ho és un haikú. I no obstant això tots ells són productes comunicatius molt eficaços, sempre que entenguem la comunicació com un procés en el qual participa el receptor com a co-constructor imprescindible del missatge.

La narrativa del llenguatge museogràfic treballa des de perspectives flexibles, àmplies, compartides mitjançant la conversa, implícites més que explícites; obertes, possibilistes i abstractes més que determinades o precises; i funciona sota l’enfocament de que l’exposició serveix per a inspirar i estimular les persones perquè siguin elles mateixes qui construeixin el seu propi coneixement i conclusions, amb el concurs d’altres estímuls intel·lectuals propis de l’experiència vital personal. Probablement per aquest motiu sovint es diu que d’una bona exposició es surt amb més preguntes que respostes.

foto LNDF
P1010035
P1030668 rec
Figura 3-2
SF (4)
DSC08739
_MG_4404_R
Figura 7-4
_MG_4388_R
AMNHMediación
DSC06671
P1030669 rec
BiennaleLyon
noruega20070910 102
_MG_4463_R
DSC03358
IMAG1475
Pixar
_MG_4389_R
Figura 4-1
01
noruega20070910 107
DSC07096
_MG_4446_R
110614_niu-19
02
noruega20070910 300
05
P1040969
09
P1040996
P1040989
_MG_4402_R
DSC07190
_MG_8135
DSC08085
Museoespiawashington
08
110614_niu (22)
_MG_1372_R
Figura 4-2
MCNB_10
0248-3T
Ens_mirem_barreja (39)
New York 196
_MG_0965
DSC08943
IMG_5214
P1030661
Museoespiawashington
DSC02831
IMAG1741
P1030666
New York 2 110
_MG_4525_R
07
02_museu_selçuk (17)
New York 2 038
SF (4)
_MG_4430_R
noruega20070910 236
MCNB_04
110614_niu-22-1
20160224_113337
P1040997
20160224_113337
DSC05717
DSC01803
110614_niu (19)
0248 3T
AMNHMediación
DSC05097
_MG_4411_R
Figura 4-2
03
02_museu_selçuk (18)
New York 171
P1040964
_MG_4423_R
Figura 4-1
P1030586
P1030600
_MG_4392_R
BiennaleLyon
DSC02545
New York 188
noruega20070910 108
02_museu_selçuk (21)
29,28,361,382.921570
P1040921
06
P1030637
DSC07658
P1030599
DSC07181
01
foto LNDF
Pixar
Figura 3-2
New York 2 101
Figura 7-4
P1010013
27,27,365,389.257324
P1030583
DSC02058
Scroll to Top