Una exposició no ha de ser estèticament atractiva?
Tot i que el disseny aporta actius importants, la veritable estètica d’una exposició rau en la seva capacitat ètica i la seva eficàcia comunicativa, i això inclou disseny però és un desig més ampli que el del disseny.
Per raons que segurament tenen a veure amb la influència de les exposicions artístiques, sovint la concepció d’exposicions de tota mena es fonamenta pràcticament de manera exclusiva en criteris estètics, quedant les consideracions educatives en un pla secundari, quan no donant-se per suposades. Això és una cosa més sorprenent encara quan succeeix en els museus amb intencions divulgatives.
La qualitat i rellevància d’un pianista rau evidentment en la seva capacitat com a músic per comunicar amb el seu instrument, encara que és ben cert que el fet que aquest pianista vagi vestit de forma impecable i utilitzi un preciós piano Steinway, sempre serà un plus afegit.
Així doncs creieu que no hi ha espai per als dissenyadors, arquitectes o interioristes en la realització d’exposicions?
Per descomptat que n’hi ha. L’exposició inclou disseny, encara que és molt més que disseny. Creiem que durant massa temps s’ha confós sovint museografia amb interiorisme; s’ha magnificat en excés el paper i protagonisme del disseny, l’arquitectura i l’interiorisme en els projectes museogràfics i expositius, i s’ha reduït de forma dramàtica l’exposició a un espai físic per omplir, cosa que sovint ha donat resultats lamentables. Pensem que abans de la fase de disseny, s’ha d’abordar una fase d’interpretació dels continguts segons el llenguatge museogràfic, una fase que és bàsica i fonamental, i que disposa dels seus propis professionals especialitzats.
Proposem un paral·lelisme a tall d’exemple: a l’hora de concebre un bon restaurant és fonamental que a l’equip hi hagi un dissenyador que interpreti l’espai, les característiques d’interiorisme del menjador i altres aspectes importants del restaurant com a lloc habitable. No obstant això, seria absurd que aquest dissenyador entrés a desenvolupar també les receptes o els plats que se serviran, per a això en el projecte caldrà un xef especialitzat. Doncs bé; aquesta situació que sembla còmica s’ha donat i es dona sovint en les exposicions i museus.
